L'ORGUE DE
SANTA MARIA
l'herència d'un rector
Dades històriques
Al rector de la Parròquia, Mn.Gabriel Aleñar, es deu la iniciativa de substituir l’antic orgue que, des de feia anys servia per al culte litúrgic, per un altre que coronés, dignament, les importants obres de reforma que, en aquell temps, es duen a terme a l’edifici i en la decoració del temple.
Fou l’any 1805, quan el Sr. Aleñar es va posar en contacte amb dos orgueners, un alemany i un suïs, establerts a Barcelona anomenats Francesc Otter i Johann Kyburz, els quals van executar el projecte del nou orgue, anomenant-se tots els detalls que formarien part en la seva construcció: tubs, registres, teclats ... Es va signar el contracte davant el notari públic de Maó, el senyor Josep Seguí, en virtut del qual els dos orgueners es comprometien, per la quantitat d'11.200 lliures catalanes (unes 30.000 ptes.) a la seva construcció, inclòs el material corresponent al mecanisme de l’instrument. Sumant el cost dels materials i treballs d’ebenisteria, fusteria i paleta, el preu total de l’orgue fou de 46.790 ptes. L’any 1807, va morir Francesc Otter, de manera que la construcció de l’orgue quedà en mans del seu company Kyburz i la part econòmica en mans del senyor Aleñar que va assumir i pagar la totalitat de les obres.
L’any 1809, estava ja conclosa l’obra i un cop salvades les dificultats que, amb motiu de la guerra de la Independència, oferia el seu trasllat, el 20 d’agost del mateix any arribaven a Maó l’orguener i la seva obra.
Fou inaugurat el dia 30 de setembre de 1810 amb el cant d’acció de gràcies, amb acompanyament del nou orgue, polsat pel cèlebre músic menorquí D. Jaume Alaquer, sacerdot d’aquesta parròquia i amb l’assistència de totes les autoritats de la ciutat i extraordinari concurs de persones que ompliren tota l’església.
L’any 1903, fou reparat. Salvat de la destrucció amb grans desperfectes l’any 1936, gràcies a la intervenció de D. Francesc Hernández Sanz. Reparat, de nou, l’any 1955, per l’orguener Salvador Aragonès. Restaurat, totalment, de 1972 a 1974 per l’orguener D. Gabriel Blancafort, quedant l’orgue en un magnífic estat, donant-se, cada any, concerts al llarg de l’estiu a càrrec d’importants organistes nacionals i internacionals que, sempre, han coincidit en apreciar que es tracta d’un instrument, realment, excepcional.
​
​
​​
Característiques tècniques
L’orgue consta de 3210 tubs sonors en total, dels quals 215 són de fusta i 2995 són de metall. Té 51 registres o jocs sonors diferents, sent tots ells d’excel·lent qualitat sonora, a més, havent estat construït a Espanya per un orguener suïs, reuneix diferents característiques dels orgues espanyols, alemanys i francesos de la seva època. Els jocs de gamba, salicional i flauta suïssa són de caràcter romàntic i suposen una anticipació al costum que es va estendre, a finals del segle XIX. Són molt notables els flautats, plens i nasards. També, són de gran bellesa, els registres de corn anglès, la veu humana, el cromorn, el salicional que, poques vegades, es troben en orgues d'aquella època. Ès pròpia dels orgues ibèrics la trompeteria horitzontal.
Consta de quatre teclats, tres manuals anomenats cadireta o positiu, gran orgue i recitatiu o d'ecos. Cadascun d'ells consta de 51 notes d'extensió. el quart teclat es diu pedaler i consta de 30 notes.
Els tubs van acoblats per la seva base a uns forats en caixes hermètiques de fusta anomenades "secrets", en les quals es troben les diferents entrades d'aire dels registres i les vàlvules que, juntament amb el teclat, obren el pas de l'aire de cada nota polsada i fa sonar el tub corresponent.
l'aire necessari el proporciona un moto ventilador i és regulat per diferents manxes.
​
altres dades
​
En les cornises corresponents als cossos superior i mitjà es troba escrit un verset del salm de David, "Laudate Dominum in chordis et organo" ("Lloau el Senyor amb instruments de corda i vent").
En els tubs majors de les torretes laterals es poden llegir dos medallons amb la següent inscripció en llatí:
"Johann kyburz natural de Soleura d'Helvècia (antiga Suïssa) va construir aquesta obra. any del Senyor 1810".
"Testimoni màxim de la piatosa lliberalitat demostrada per l'eximi senyor doctor Gabriel Aleñar, rector d'aquesta esglèsia".
Als peus de la imatge del rei David estan escrites les inicials G. A. R. (Gabriel Aleñar Rector).
​
​